Un paradigma es pot entendre com un conjunt de creences i actituds, com una visió del món “compartida” per un grup de científics i que implica una metodologia determinada.
El principal paradigma organitzacional que utilitza l’escola Baldufa és el socio-crític ja que promouen la justícia,la llibertat personal, el respecte cap a un mateix i cap als companys, s’interessa per les persones, el grup i la seva participació.
En aquestes escoles no hi ha direcció, per tant, no hi ha unes normes pedagògiques, sinó que el claustre dels professors les negocia i les pacta fins arribar a un acord, fan el mateix amb els conflictes, tot ho parlen i ho negocien per arribar a un acord consensuat, igual que amb el paradigma socio-crític.
No segueixen una guia didàctica sinó que fomenten l’aprenentatge mitjançant la interacció entre els alumnes, alumnes-professors i sobretot amb la natura que els envolta. La teoria està impregnada de valors i components ètics, va lligada amb la pràctica. Es veu clarament com la metodologia és qualitativa, com al paradigma socio-crític i interpretatiu-simbòlic , i no pas quantitativa, perquè no miren els coneixements que volen impartir (no hi ha guia didàctica) sinó que els que van aprenent mitjançant aquestes interaccions, perquè els aprenguin i entenguin correctament, també adquireixen coneixements a través de la realització d’activitats manuals.
Altres elements característics en la organització d’aquesta escola s’extreuen d’un altre paradigma, l’interpretatiu simbòlic.
Ens interessa la subjectivitat i personalitat de les persones, valorant les seves característiques individuals.
Aquestes aspectes són en primer lloc l’avaluació qualitativa que hem anomenat anteriorment, on es dóna més importància al procés que als resultats finals, i l’interès de la subjectivitat i personalitat dels individus valorant les seves característiques individuals.
El principal paradigma organitzacional que utilitza l’escola Baldufa és el socio-crític ja que promouen la justícia,la llibertat personal, el respecte cap a un mateix i cap als companys, s’interessa per les persones, el grup i la seva participació.
En aquestes escoles no hi ha direcció, per tant, no hi ha unes normes pedagògiques, sinó que el claustre dels professors les negocia i les pacta fins arribar a un acord, fan el mateix amb els conflictes, tot ho parlen i ho negocien per arribar a un acord consensuat, igual que amb el paradigma socio-crític.
No segueixen una guia didàctica sinó que fomenten l’aprenentatge mitjançant la interacció entre els alumnes, alumnes-professors i sobretot amb la natura que els envolta. La teoria està impregnada de valors i components ètics, va lligada amb la pràctica. Es veu clarament com la metodologia és qualitativa, com al paradigma socio-crític i interpretatiu-simbòlic , i no pas quantitativa, perquè no miren els coneixements que volen impartir (no hi ha guia didàctica) sinó que els que van aprenent mitjançant aquestes interaccions, perquè els aprenguin i entenguin correctament, també adquireixen coneixements a través de la realització d’activitats manuals.
Altres elements característics en la organització d’aquesta escola s’extreuen d’un altre paradigma, l’interpretatiu simbòlic.
Ens interessa la subjectivitat i personalitat de les persones, valorant les seves característiques individuals.
Aquestes aspectes són en primer lloc l’avaluació qualitativa que hem anomenat anteriorment, on es dóna més importància al procés que als resultats finals, i l’interès de la subjectivitat i personalitat dels individus valorant les seves característiques individuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada